NORMES D'ACCENTUACIÓ

 L'ACCENT GRÀFlC  

Accentuació de les paraules agudes. Accentuem les paraules agudes, o sigui les que tenen la vocal tònica a l'última síl·laba, quan s'acaben en una d'aquestes dotze terminacions: a català e també o això i* matí u* ningú *quan no formen part d'un diftong: avui, remei as cabàs es progrés os gustós is* pastís us* autobús * quan no formen part d'un diftong: festius enencén inBerlín Accentuació de les paraules planes. Accentuem les paraules planes, o sigui les que tenen la vocal tònica a la penúltima síl·laba, sempre que no acabin en cap d'aquestes dotze terminacions: a casa e pare o carro i borni ucontigu as atlas es pares is simis osboscos us focus enexamen in cantin Accentuació de les paraules esdrúixoles. Accentuem sempre les paraules esdrúixoles, o sigui que tenen la vocal tònica a l'avantpenúltima síl·laba: càrrega, farmàcia. No totes les vocals s'accentuen de la mateixa manera. N'hi ha que,com que són obertes, sempre duen accent greu (`), com la a (ràpid); d'altres que, com que són tancades, sempre en duen d'agut (´), com la i i la u (camí, túnel); i d'altres que en poden dur de greu o d'agut, com la e i la o, segons que siguin obertes o tancades: dèbil, després; allò, camió.

   L'ACCENT DIACRÍTIC 

S'anomenen accents diacrítics els accents que distingeixen unes paraules d'unes altres que s'escriuen igual; però que gairebé sempre es pronuncien diferent. Amb accent Sense accent bé, béns (riquesa; adverbi) bóta, bótes (recipient) Cóll (població de la Ribagorça) cóm, cóms (menjadora dels animals) Déu(divinitat), adéu, semidéu... dóna, dónes (del verb donar) és (verb ésser o ser) féu (va fer); reféu, desféu, contraféu, satisféu... fóra (del verb ésser) jóc, jócs (lloc on dorm l'aviram) mà (part del cos) més (quantitatiu) mèu, mèus (crit del gat) mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (verb moldre),remòlta... món (univers), rodamón móra, móres (fruit) Móra (nom de diverses poblacions) nét, néta, néts, nétes, renét, besnét... (parentiu) ós, óssa, óssos, ósses (animal) pèl, pèls (vellositat); repèl, contrapèl... què (interrogatiu i relatiu precedit de preposició) rés (pregària) sé (verb saber) séc sécs (plec del vestit) sèu, sèus (greix) sí, sís (afirmació) sóc (del verb ésser) sòl, sòls (el terra); subsòl són (verb ésser) té (verb tenir) tòt, tòts (broc gros d'un càntir) ús (acció d'usar) véns, vénen (verb venir), revéns, revénen vés (verb anar) véu (veié) vós (tractament) be, bens (xai; nom de lletra) bota, botes(calçat; verb botar) coll (part del cos) com (conjunció; adverbi) deu, deus(número; font; verb deure) dona, dones (persona del sexe femení) es (pronom) feu (verb fer, present, imperatiu); feu (domini, senyoria) fora (adverbi de lloc) joc, jocs (de jugar) ma (possessiu) mes (període de l'any, conjunció, possessiu) meu, meus(possessiu) molt, molta, molts, moltes(quantitatiu) mon (possessiu) mora, mores(natural del Magrib) net, neta, nets, netes; renet... (adjectiu) os, ossos (de l'esquelet) pel, pels(contracció) que (relatiu àton) res (cap cosa) se (pronom reflexiu) sec secs (adj.; verb seure) seu, seus (verb seure; possessiu) si (conjunció) soc (soca; esclop...) sol, sols (astre; adjectiu; verb soler; adverbi, nota musical) son (el fet o les ganes de dormir; possessiu) te (infusió; nom de la t; pronom feble) tot, tots (adjectiu; adverbi) us (pronom feble) vens, venen (verb vendre), revens, revenen ves (verb veure) veu (humana) -vos (pronom feble)